Despues de un tiempo

DESPUÉS DE UN TIEMPO

“Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma. Y uno aprende que el amor no significa acostarse, y que una compañía no significa seguridad, y uno empieza a aprender… Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes… y los futuros tienen su forma de caerse por la mitad. Y uno aprende que si es demasiado hasta el calor del sol puede quemar. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de que alguien le traiga flores. Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno es realmente fuerte, que uno realmente vale, y uno aprende y aprende… y así cada día. Con el tiempo aprendes que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro, significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado. Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos y sin pretender cambiarte puede brindarte toda la felicidad. Con el tiempo aprendes que si estás con una persona sólo por acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás no deseando volver a verla. Con el tiempo aprendes que los verdaderos amigos son contados y quien no lucha por ellos, tarde o temprano, se verá rodeado sólo de falsas amistades. Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en momentos de ira siguen hiriendo durante toda la vida. Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es atributo sólo de almas grandes. Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente es muy probable que la amistad nunca sea igual. Con el tiempo te das cuenta que aún siendo feliz con tus amigos, lloras por aquellos que dejaste ir. Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida, con cada persona, es irrepetible. Con el tiempo te das cuenta que el que humilla o desprecia a un ser humano, tarde o temprano sufrirá multiplicadas las mismas humillaciones o desprecios. Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el sendero del mañana no existe. Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas y forzarlas a que pasen ocasiona que al final no sean como esperabas. Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante. Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás a los que se marcharon. Con el tiempo aprenderás a perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, pues ante una tumba, ya no tiene sentido. Pero desafortunadamente, sólo con el tiempo…”

SEÑALES DE AGRESIVIDAD EN EL PERRO

SENYALS D'AGRESSIVITAT EN EL GOS.

Per assegurar-nos que el gos manifesta agressivitat i fins i tot a quin tipus d'agressivitat ens enfrontem, hem d'observar detingudament quins signes externs manifesta.

Mossegar és l'expressió més clara, però en la gran majoria dels casos abans de la mossegada hi ha altres manifestacions que ens avisen del problema que tenim davant nostre.

Hi ha dues formes d'agressivitat, l'ofensiva i la defensiva. La primera es pot reconèixer perquè el gos manté una postura dominant (cua alta, orelles alçades, mirada fixa), mentre que la segona es caracteritza per una actitud evasiva (cua entre les potes, orelles baixes, mirada esquiva).

Quan la conducta agressiva arriba ja a un moment més preocupant el gos pot mostrar altres signes. Alguns són els següents: grunyir, llançar una queixalada a l'aire, mostrar les dents, eriçar els pels del llom o bordar de forma amenaçant.

Depenent del tipus d'agressivitat, els senyals que podem observar poden variar. Per exemple, un gos estressat o irritat, abans de mostrar les dents o grunyir per defensar el seu menjar o, senzillament, perquè li molesta que ens acostem, pot mantenir la boca "molt tancada", mirant de reüll, el que indica que està sota una situació d'estrès molt aguda.

En els casos d'agressivitat dirigida cap a les persones de l'entorn del gos adult, o sigui nosaltres, mai cal enfrontar-se a l'animal. És molt perillós. Hem d'evitar qualsevol baralla que la majoria de les vegades guanyaria la nostra mascota. Per petit que sigui, sempre serà més ràpid, capaç de deixar anar una queixalada i sortir corrents a refugiar-se.

¿CADELLS AGRESSIUS?

Com hem dit abans, l'agressivitat és una cosa innata i per tant, qualsevol gos pot manifestar alguna vegada una conducta agressiva. Fins i tot a edat molt primerenca. Per això hem d'aprofitar la poca experiència dels cadells per ensenyar-los a controlar aquest comportament.

Hi ha factors genètics que predisposen més a l'agressivitat, i probablement podem observar algunes conductes preocupants de la nostra petita mascota que haurem de corregir.

Els jocs que més agraden a tots els gossos, sobretot als més joves, són els que impliquen competitivitat: estirar d'una corda, intentar arribar a la pilota abans que un altre, etc. Amb aquesta forma de jugar, els nivells d'adrenalina pugen, a l'igual que en una situació d'estrès o en un episodi agressiu.

Hem d'aprofitar el joc amb la nostra mascota per ensenyar-li a controlar l'agressivitat. Per exemple, quan veiem que el cadell comença a grunyir, mentre estira d'una joguina o persegueix una pilota, hem de parar de jugar, tranquil·litzar i no reprendre el joc fins que estigui calmat. És una bona forma d'augmentar el vincle amb la nostra mascota, establir una relació jeràrquica estable i prevenir possibles problemes.

TIPUS D'AGRESSIVITAT I LA SEVA CAUSA

El primer pas per al tractament d'un problema agressivitat consisteix a identificar quin tipus d'agressivitat és la que mostra el gos i conèixer la causa. Per aconseguir-ho és imprescindible conèixer les diferents formes d'agressió existents. Aquí veurem les més freqüents: és la més freqüent de totes les conductes agressives dels gossos. Sol existir sobretot en mascles sense castrar, adults, i amb una major incidència en els animals purs de raça, que en els mestissos. Cal diferenciar entre l'agressió per dominància cap gossos i la dirigida a les persones.

La conducta agressiva cap a altres gossos per dominància està causada per l'intent de pujar en l'escala jeràrquica amb altres gossos que pugui trobar-se en l'entorn, mentre que les manifestacions d'agressivitat cap a persones només es produeixen dins de el nucli familiar. De vegades, fins i tot contra només un o dos dels seus membres. Aquest problema està causat per la tendència genètica del gos a dominar i la permissivitat dels amos amb la seva mascota.

L'agressió per por és un altre dels problemes més comuns. Aquest tipus d'agressivitat està causada per la por del gos a alguna cosa, persona o animal, i es manifesta quan un gos està molt espantat però no pot escapar de la situació que li causa por. Llavors, la seva reacció més probable és atacar. Aquest tipus de comportament es pot veure moltes vegades al carrer, quan veiem un gos que es mostra agressiu amb altres gossos que s'acosten, mentre passeja amb el seu amo subjecte per la corretja. A l'estar lligat i veure impedit en la fugida, al gos no li queda una altra opció que atacar per veure si allunya als seus "enemics".

Les causes més probables d'aquest problema són una pobra o inadequada socialització, o algun episodi traumàtic que hagi pogut experimentar en el passat. A més dels possibles conflictes amb altres gossos, de vegades aquesta agressivitat pot dirigir-se cap els nens, per la mateixa causa.

En l'agressió territorial, el gos mostra una conducta ofensiva cap a gent estranya i cans desconeguts que envaeixen el seu territori. Els gossos i les persones que formen part de la família no són atacats en aquest tipus d'agressivitat. És una conducta normal al gos i en molts casos buscades pels propietaris, però moltes vegades l'animal s'excedeix en aquesta conducta i resulta un problema a solucionar. La causa d'aquesta conducta sol ser un instint territorial molt desenvolupat. Però a més pot afegir-se un aprenentatge de vegades inconscient dels propietaris. La forma en què es reforça aquesta conducta (generalment, l'intrús sempre fuig), fa que es converteixi en un problema difícil de corregir.

L'agressivitat per possessió de recursos és una conducta on poden unir-se diverses conductes instintives com la territorialitat o la dominància, per exemple. Sol ocórrer en diferents graus, primer amb senyals d'avís i després amb la mossegada.

Aquesta causada per un fort impuls possessiu  i una insuficient educació en la seva fase de cadell.

L'agressió originada en el joc passa perquè l'acció de jugar porta certa càrrega d'estrès que augmenta l'agressivitat dins el mateix. Ja hem vist anteriorment les característiques d'aquesta forma d'agressivitat.

L'agressió depredadora és un dels tipus d'agressivitat més perillosos. És un comportament molt instintiu: el resultat de l'alliberament dels instints caçadors dels cànids. L'estímul que desencadena la conducta és el moviment d'una presa o d'alguna cosa que senzillament corre en sentit contrari al gos. Aquesta forma d'agressió pot dirigir-se cap a nens petits, bicicletes, cotxes, gossos petits i altres animals com els gats. El gran problema d'aquest comportament és que no hi ha avís, ja que la conducta depredadora dels gossos exigeix ​​silenci a l'hora de la caça. Són pocs els gossos que ataquen bordant a la presa. La causa principal és un instint depredador molt desenvolupat. Per evitar problemes, hem de procurar no aguditzar més aquesta conducta innata amb jocs d'anar a buscar la pilota o estirar de la corda. Només pot controlar amb una bona obediència

.

CONSELLS:

Quan intuïm un problema d'agressivitat en el comportament de la nostra mascota,  generalment un veterinari  haurà de descartar qualsevol problema orgànic subjacent que pugui originar el problema.

- En la majoria de  casos, com en problemes per dominància o territorialitat en mascles, la castració és efectiva en un tant per cent molt elevat. No és així en les femelles, que pot aguditzar el problema.

- En el procés de rehabilitació i aprenentatge de l’animal l’ajudarem amb el tractament de flors de Bach, sempre ha de ser una formula personalitzada per a cada animal i en la majoria dels casos també s’haurà de tractar a l’humà.

                                                                                        Eli. Novembre 2019

EL DOL PER EL TEU GOS I LES FLORS DE BACH

Es difícil acceptar que el nostre gran company, amic incondicional amb el que hem compartit anys de les nostres vides ja no hi és.

Cada mati et despertes i penses en ell, en cada racó de la casa notes la seva presencia, quan surts a passejar tot et recorda a ell, és molt dolorós acceptar que ja no tornarà.

Sentiments de ràbia, frustració, desesperació són els que apareixen quan perds al teu amic, al teu gos, fins i tot pot ser més fort el sentiment que quan perds a algun familiar, tenin en compte que amb ells ho compatim tot, cosa que no passa amb la família, amics...

És per aixó que hi ha una serie d'essències florals que ens ajuden en aquest procés de perdúa.

Star of Beetlehem, per superar el shock
Walnut per adaptar-nos a la nova situació
Sweet Chesnut per l'angoixa que provoca la perdúa
Wild Rose per pujar l'estat d'ánim
Pine per el sentiment de culpa que pot quedar quan s'ha de realitzar eutanàsia

Per tu BRUS, el meu gran company, amic, el meu fill caní, per tots aquests anys que hem compartit.
Sempre seràs el meu nen.

FLORES DE BACH PARA LA DEPRESIÓN

FLORES DE BACH PARA LA DEPRESIÓN

La depresión surge de la represión de impulsos vitales importantes. 

Las flores de Bach pueden ser un gran apoyo para las depresiones, a continuación una lista de flores que son usadas en las emociones y actittudes relacionadas con las depresiones  y algunos mensajes de autoayuda que nos sirven para superar estos momentos.

Mustard (Mostaza): es la flor básica para la melancolía y el desgano sin una razón específica, significativa, para estar deprimidos, como una nube gris que surge sobre nosotros, se sugiere escuchar música suave, instrumental, hacer las cosas que nos dan placer y alegría, analizar qué falta en nuestras vidas.

Sweet Chestnut (Castaño de Indias): es para la angustia existencial aguda, la desesperación después de sucesos graves de la vida, para la falta de salidas, pero sin pensar en salidas violentas. Se recomienda practicar la flexibilidad en nuestras actitudes hacia la vida y todas las cosas, encomendarse a Dios, (rezar), tratar de ver alternativas.  “Cuando mayor  es la Aflicción más cerca se está de Dios”

Cherry Plum (Cerezo): es para el miedo a perder el control o hacer cosas que sabemos están mal, ideas de violencia contra los demàs o nosotros mismos, (debe buscarse ayuda Médica), las recomendaciones generales son : buscar ayuda de la familia, amigos, etc, tratar de ver más salidas a los problemas, apartarse de lo que causa el malestar, meditar, descansar.

Gentian (Genciana), es para el desánimo, las dudas, la falta de confianza en superar los malos momentos, no recuperarnos rápidamente. Se recomienda fuerza de voluntad, y analizar que se debe hacer para resolver las dificultades, ir poco a poco, pero avanzando. Poner a funcionar nuestra creatividad con ideas nuevas y buscar alternativas.

Willow (Sauce): cuando nos ponemos amargados y negativos, con resentimiento, nada sirve, se recomienda recordar que cambiando nuestra actitud mejoran las cosas afuera también, ponerse en el lugar de los demás, pensar que hicieron lo que pudieron, recordar que los acontecimientos negativos más adelante originan o dan paso a cosas positivas , no todo es malo, ni totalmente malo.

Honeysuckle (Madreselva): Es una Flor para la nostalgia y recuerdos excesivos del pasado, se recomienda, para estas emociones iniciar nuevas actividades y averiguar que es lo que añora nuestra alma y dárselo, para enfocarnos en el presente, que es donde único podemos ser felices.

Star of Bethelhem (Estrella de Belén): se usa cuando tenemos alguna pérdida, trauma o circunstancia infelíz, (tambíén podemos usar el Rescue Remedy, que tiene esta flor también), la recomendación en estos casos, es buscar lo positivo que pueda tener la situaciòn (por ejemplo, el apoyo que hemos recibido, las cosas con las que hemos sido afortunados, etc.) , acercarnos progresivamente a lo que tememos, sin causar más trauma por supuesto, (y no inmediatamente), y podemos buscar alimentar bien a nuestro espíritu, (buscar paz interior, relajarse).

Gorse (Aulaga): para cuando sentimos desesperanza, se ha perdido la fé, no queremos luchar, nos podemos ayudar tratando de buscarle un sentido a la vida (una meta nueva, un placer, una relación , la familia,)

Agrimony (Agrimonia): Se oculta la depresión, se niega, se finge que se está bien, se tiene una máscara. Es necesario ser más honesto, sobre todo con nosotros mismos, porque nuestra alma no admite traiciòn de nuestras verdades sin un motivo de importancia, tratar de aceptar que la vida tiene su lado negativo también, conflictos, pérdidas, etc.

Wild Oat (Avena Silvestre):  Cuando no sabemos lo que queremos y nos sentimos insatisfechos, Se sugiere tomar tiempo para saber lo que queremos y basarnos en nuestras propias necesidades e intereses, usar la intuición. Serenarse, meditar. Tomar en cuenta nuestros corazones. 

causas emocionales de la obesidad

CAUSAS EMOCIONALES DE LA OBESIDAD

El peso excesivo representa la necesidad de protección. Buscamos protección de heridas, desaires, crítica, abuso, etc. La obesidad refleja nuestro temor a la vida.
Cuando sentimos que en nuestra vida carecemos de afecto, cuando depositamos nuestro amor o nuestra confianza y nos sentimos traicionados decepcionados o no correspondidos, aparece la obesidad.
Cuando tenemos la sensación de que la vida no nos responde como nosotros quisiéramos, empezamos a sentirnos desprotegidos y eso se refleja en nuestro cuerpo como obesidad, el cuerpo empieza a crear una protección falsa: la grasa.
De cierta forma, y de manera resumida, podemos pensar que la obesidad aparece cuando requerimos ENCONTRAR NUESTRO LUGAR EN EL MUNDO y sentimos que nuestro espacio vital está siendo transgredido y somos incapaces de defender nuestro lugar, nuestro cuerpo reaccionará ante ello, materializando más volumen, como una forma de hacerse presente y visible a quienes nulifican nuestra presencia.
El agua es símbolo de emotividad, cuando esta emotividad se vuelve excesiva, se desborda y nos sentimos heridos por cosas que no deberían lastimarnos, empezamos a acumular líquido en nuestro cuerpo, que de igual manera, se convertirán en kilos de más.
Los continuos estados de depresión, el cansancio, la apatía, el desgano, el desánimo, son también causa de sobrepeso.
La obesidad también tiene relación con la dificultad en las relaciones sociales. Los sentimientos extremos dentro de las relaciones de amor y odio, la emociones mal controladas. El no saber relacionarnos, rechazando a quien nos hace bien y aceptando amistades que nos dañan.
Si queremos adelgazar, será necesario cambiar y transformar nuestra actitud en las relaciones humanas. Analizar en calma todo lo que es inútil o perjudicial, encuentra el gusto por la vida, digiérela, entonces el cuerpo hará su trabajo con facilidad.
Luchar contra la obesidad constituye una pérdida de tiempo y energía. Las dietas no funcionan. En el momento en que dejes de seguirlas, el peso vuelve a aumentar.
La mejor dieta que existe es amarte y aprobarte, confiar en el proceso de la vida y sentirte seguro porque conoces el poder de tu mente. Ponte a dieta de pensamientos negativos y el peso se encargará de si mismo. En relación con el sobrepeso, hay muchas causas que se unen. El encontrar cual es nuestro problema central, nos facilitará el trabajo, ya que podemos ubicarnos a corregir la causa.
Órganos que colaboran al incremento de peso
El sistema digestivo, el riñón y la tiroides. Estos elementos son los responsables de que nuestro cuerpo elija los nutrimentos adecuados para nosotros y deseche todo lo que no se requiere. Si no lo hace de esta manera, nuestro cuerpo se ocupará de almacenar toxinas.
Nuestro órganos son afectados por la manera en la que manejamos nuestras emociones, el buen o mal funcionamiento de los mismos, depende de la forma en que percibimos el mundo y reaccionamos ante las circunstancias.
Cada órgano se vincula con un grupo de emociones o pensamientos específicos, por lo que no resulta difícil saber la forma en que estamos afectando nuestro cuerpo a nivel emocional.

CAUSES EMOCIONALS DE L'OBESITAT

El pes excessiu representa la necessitat de protecció. Busquem protecció de ferides, desaires, crítica, abús, etc L'obesitat reflecteix el nostre temor a la vida.

Quan sentim que en la nostra vida no tenim afecte, quan dipositem el nostre amor o la nostra confiança i ens sentim traïts decebuts o no correspostos, apareix la obesitat.

Quan tenim la sensació que la vida no ens respon com nosaltres voldríem, vam començar a sentir-nos desprotegits i això es reflecteix en el nostre cos com obesitat, el cos comença a crear una protecció falsa: el greix.

De certa forma, i de manera resumida, podem pensar que l'obesitat apareix quan requerim TROBAR EL NOSTRE LLOC AL MÓN i sentim que el nostre espai vital està sent transgredit i som incapaços de defensar el nostre lloc, el nostre cos reaccionarà davant això, materialitzant més volum, com una forma de fer-se present i visible als que nulifican nostra presència.

L'aigua és símbol d'emotivitat, quan aquesta emotivitat es torna excessiva, es desborda i ens sentim ferits per coses que no haurien lastimarnos, vam començar a acumular líquid en el nostre cos, que de la mateixa manera, es convertiran en quilos de més.

Els continus estats de depressió, el cansament, l'apatia, la desgana, el desànim, són també causa de sobrepès.

L'obesitat també té relació amb la dificultat en les relacions socials. Els sentiments extrems dins de les relacions d'amor i odi, les emocions mal controlades. El no saber relacionar, rebutjant a qui ens fa bé i acceptant amistats que ens danyen.

Si volem aprimar, caldrà canviar i transformar la nostra actitud en les relacions humanes. Analitzar en calma tot el que és inútil o perjudicial, troba el gust per la vida, digiérela, llavors el cos farà el seu treball amb facilitat.

Lluitar contra l'obesitat constitueix una pèrdua de temps i energia. Les dietes no funcionen. En el moment en que deixis de seguir-les, el pes torna a augmentar.

La millor dieta que existeix és estimar-te i aprobarte, confiar en el procés de la vida i sentir-te segur perquè coneixes el poder de la teva ment. Posa't a dieta de pensaments negatius i el pes s'encarregarà de si mateix. En relació amb el sobrepès, hi ha moltes causes que s'uneixen. El trobar quin és el nostre problema central, ens facilitarà la feina, ja que podem ubicar a corregir la causa.

Òrgans que col · laboren a l'increment de pes

El sistema digestiu, el ronyó i la tiroide. Aquests elements són els responsables que el nostre cos triï els nodriments adequats per a nosaltres i rebutgi tot el que no es requereix. Si no ho fa d'aquesta manera, el nostre cos s'ocuparà d'emmagatzemar toxines.

El nostre òrgans són afectats per la manera en què fem servir les nostres emocions, el bon o mal funcionament dels mateixos, depèn de la forma en què percebem el món i reaccionem davant les circumstàncies.

Cada òrgan es vincula amb un grup d'emocions o pensaments específics, pel que no resulta difícil saber la forma en què estem afectant el nostre cos a nivell emocional

LA FRUSTRACIÓ

La frustració és una resposta emocional que apareix com a fruit d'un conflicte psicològic davant un fet no gestionat.

La frustració per barrera: la persona es frustra quan hi ha un obstacle que impedeix arribar al seu objectiu.

La frustració per incompatibilitat de dos objectius positius: la frustració apareix quan hi ha la possibilitat d'assolir dos objectius, però aquests són incompatibles entre si.

La frustració per conflicte evitació-evitació: es produeix per una fugida de dues situacions negatives.

La frustració per conflicte aproximació-aproximació: apareix quan una persona es mostra indecisa davant d'una situació que provoca resultats positius i negatius en la mateixa mesura.

Per què apareix?

Els factors que generen la frustració són relatius i poden ser diferents en cada persona, ja que a algunes persones una situació els causarà frustració mentre que a altres aquesta mateixa situació no els generi cap problema. Això és degut a les situacions amb què hem conviscut des de petits, que ens preparen davant d'aquests factors o, per contra, ens tornen més vulnerables davant d'ells.

D'altra banda, els estàndards de vida que ens exigeix ​​la societat o l'entorn que ens envolta poden fer que no aconseguir satisfer un desig suposi una frustració. Pel que algunes persones en certs entorns, ja sigui laborals o dins de certes societats, seran més susceptibles a caure en un estat de frustració, ja que si un individu es desenvolupa en un medi en què la majoria de les persones han aconseguit els seus objectius amb èxit i ell no ho aconsegueix pot ser que experimenti amb gran facilitat una sensació de fracàs, portant com a conseqüència a la frustració.

En les societats industrialitzades el desig per l'èxit és una necessitat en la majoria de les persones, en canvi, en les societats primitives en ser les seves necessitats únicament les primàries és molt més difícil que aquesta caigui en frustració, ja que les exigències són menors.

"El potencial de frustració en general és major en les persones que viuen a les ciutats industrialitzades que aquells que viuen en societats primitives, més senzilles".

En altres ocasions, la frustració és causada per factors existents dins nostre que impedeixen la satisfacció de certs motius. Això a causa de que moltes vegades la frustració es deu a les metes poc realistes, la qual cosa fa que sigui molt difícil assolir; en altres casos, la persona és massa crítica amb ella mateixa, per la qual cosa aconsegueix una meta, però considera que no l'ha aconseguit en la mesura desitjada, el que deriva en un estat de frustració.

Finalment, la frustració pot venir de la mà d'altres persones. Això es pot observar quan tenim la seguretat que estem desenvolviéndonos bé en una activitat o que hem triomfat en l'acompliment d'aquesta, però una altra persona ens diu que no hem fet bé la nostra feina, o que hem fracassat en el nostre desenvolupament, això farà experimentar una sensació de frustració de gran intensitat, i per tant, també serà la forma en què la persona desenvolupi un mecanisme de defensa.

La frustració en la majoria dels casos tendeix a ser acumulativa, per tant una sèrie de situacions frustrants de petita importància poden aconseguir desbalancear la vida d'un individu i que aquest s'arribi a sentir frustrat, tot i que cadascuna d'aquestes, individualment, no li causarien frustració en absolut.

Com ens afecta?

La frustració pot derivar en mecanismes de defensa com ansietat, ràbia, depressió, angoixa, ira o en sentiments i pensaments autodestructius per al subjecte.

Aquestes respostes davant la frustració són en gran mesura un mecanisme reflex, com quan ens llancen un objecte a la cara i instintivament posem les mans per protegir-nos sense pensar o reflexionar què fer davant l'objecte, de la mateixa manera els mecanismes de defensa sorgeixen involuntàriament sense que ens parem atenció.

Els mecanismes de defensa més freqüents són:

Ansietat: davant d'una frustració la persona pot desenvolupar ansietat, la qual pot ser alliberada físicament mitjançant conductes usuals com moure una cama quan estem asseguts, menjar-nos les ungles, mostrar impacients, etcètera.

Racionalització: un dels mecanismes de defensa més comuns és la racionalització. Quan racionalitzem, trobem raons lògiques, però falses, per justificar la nostra conducta, però per a nosaltres són acceptades com a veritables.

Projecció: consisteix en una reacció defensiva mitjançant la qual un individu descarrega la culpa de les seves deficiències, errors i males accions en altres; i atribueix a altres seus impulsos, pensaments i desitjos inacceptables.

Identificació: es dóna quan ens identifiquem amb alguna idea o sentiment i assumim certes característiques de la persona o persones admirades. Quan una persona ens ajuda a tirar endavant, pot ser que copiem les seves conductes o habilitats per ser objecte de la nostra admiració. En imitar massa les característiques de la persona admirada l'individu pot perdre la seva identitat.

Substitució: és l'intent de vèncer un defecte subjectiu que existeix en cert aspecte de l'activitat, sobresortint en un altre. És a dir, que davant la impossibilitat d'arribar a un objectiu en una àrea o activitat, la persona retira els seus esforços per aconseguir complir els seus objectius i el substituirà sobresortint en altres àrees, com és en el cas d'alguns nens que en no poder triomfar a les àrees acadèmiques bàsiques com la matemàtica, llenguatge, etcètera, ho contraresten sobresortint en altres com podrien ser els esports o les arts.

Evasió: la persona en veure frustrada la possibilitat de no arribar a la meta que s'havia proposat, arriba a abandonar la lluita per aconseguir el seu objectiu.

Agressió: ja sigui de forma verbal o física.

Fugida i retirada: una persona en sentir que en un ambient o en una discussió se li ha coartat la seva meta per la qual estava aquí i se sent frustrada prefereix retirar-se davant la impossibilitat d'alliberar la seva frustració mitjançant l'agressió per així evitar el càstig que li podria comportar el respondre de manera agressiva.

La pressió: sorgeix de l'intent d'evitar esdeveniments negatius, en algunes ocasions pot causar més estrès que els esdeveniments mateixos.

He d'anar al psicòleg?

Rotundament, sí. El pacient que pateix una frustració que li estigui repercutint en la seva qualitat de vida ha d'acudir a l'assistència d'un professional, ja que la frustració pot desencadenar problemes psicològics grans.

Consells per superar una frustració

Busca un pla B: quan alguna cosa ens dificulti o ens impedeixi assolir un objectiu que desitgem podem canalitzar el nostre esforç i energia a aconseguir una altra meta. Tenir metes substitutives, és a dir, buscar un pla B, ens ajudarà a superar la frustració.

Reconeix els teus errors: d'aquesta manera podem iniciar un procés mitjançant el qual tractarem de no cometre els mateixos errors del passat, o sabrem com reaccionar davant els fets que ens van impedir arribar a una meta. Hem d'aprendre d'aquelles situacions frustrants del passat i no veure-les com una situació desagradable, sinó com una cosa que ens va deixar una lliçó ia partir d'aquest moment lluitar per evitar que aquesta situació torni a passar.

Queda't amb la part positiva: mitjançant l'experiència creixem i aprenem.

No busquis la perfecció: en general les idees de perfecció i inflexibilitat són contraproduents per curar i superar frustracions.

Fomenta la teva autoestima i pren-te les coses amb calma sense deixar-te portar per pressions externes.

Mimulus

MIMULUS

“La enfermedad, en apariencia tan cruel, es en sí beneficiosa y existe por nuestro bien, y, si se interpreta correctamente, nos guiará para corregir nuestros defectos esenciales se trata de manera adecuada, será la causa de supresión de nuestros defectos y nos dejará mejor y más plenos que antes.” E. Bach.

Las Flores de Bach, al igual que otras esencias florales, no son infusiones de plantas medicinalesni tampoco son extractos fitoterapeuticos ya que no contienen ningún principio activo, es decir, no contienen ninguna sustancia química que se incorpore al metabolismo celular del ser vivo que las tome.

Las Flores de Bach son remedios vibracionales, es decir energéticos, que ayudan a restablecer el equilibrio del ser vivo, que tras vivir un conflicto, ha enfermado. Las esencias florales restablecen el equilibrio y la armonía de quien las ha perdido.

El sistema floral de Bach se compone de 38 esencias.

En los animales actúan de manera mas rápida que en las personas, debido a que el animal es un ser puro, sin filtros. El animal no sabe lo que esta tomando y esto nos demuestra que no existe efecto placebo en las Flores de Bach.

Problemas como la ansiedad por separación, el miedo, la agresividad, el abandono, problemas físicos, como la cistitis, la tos irritativa, conjuntivitis, otitis, alopecia, etc.,  tratados de manera natural con Flores de Bach han sido resueltos.

En la educación canina se ha demostrado que el aprendizaje es mucho más rápido y eficaz con la combinación de  las esencias florales y las pautas de conducta.

Citamos a continuación una de las esencias florales del sistema.

MIMULUS, para tratar el animal tímido, asustadizo, introvertido, para la ansiedad anticipatorio, para miedos asociados a algún ruido, como los truenos, los petardos, las motos, lo cual provoca en el animal una gran ansiedad y nerviosismo, en estos casos trataremos al animal con las siguientes esencias.:

 Mimulus, Agrimony(tortura), Impatiens (aceleración). Mimulus es imprescindible en animales muy sensibles. Esencia también imprescindible para tratar las fobias.

Agrimony

Agrimony en un pequeño instante que se deja llevar dice estoy cansada de sonreír , que todos piensen que mi vida va bien, que a mi todo me va bien, que soy feliz, que soy fuerte, que no pasa nada, de dar ánimos mostrándome siempre positiva, de llevar sola todo el peso, de llorar a escondidas.

CONOCERSE

        

En ocasiones las personas pueden sentirse sin rumbo definido en la vida, a merced de las circunstancias o simplemente confundidas por los acontecimientos. En otros casos sienten la necesidad de encontrar algo, aunque inconscientemente, y no saben que es. Estas situaciones, y otras más, aunadas al estrés de la vida diaria son propicias para la manifestación de estados inarmónicos en las personas; quienes por no comprender lo que les sucede tienden a actuar de manera discordante con su medio ambiente, afectando esto sus relaciones con sus seres queridos y su normal desenvolvimiento en la sociedad en general.

Esta es la realidad para un porcentaje significativo de personas en nuestra sociedad actual; sin embargo, no necesariamente tiene que ser así, mucho menos convertirse en un estado permanente. Es bien sabido que desde hace milenios las antiguas culturas han estimulado al hombre a tratar de deshilvanar los misterios de la personalidad humana, y de esta manera facilitar a los individuos estar en paz consigo mismos y con los demás. Esto puede verse plasmado en la universalmente conocida frase utilizada por los más grandes sabios de la historia en una u otra forma, "Conócete a Ti Mismo", para incentivar a las personas a encontrar la realidad que se encuentra detrás de lo aparente y de esta manera armonizar con el universo entero.

No ha de extrañarnos entonces que estas culturas hallan marcado hitos en la historia por sus sorprendentes logros a todos los niveles, sobre todo tomando en consideración que son actualmente consideradas como civilizaciones primitivas. Una de las diferencias entre esas culturas y la nuestra se encuentra en el énfasis que ponían las primeras en el cultivo de las realidades espirituales por parte de cada uno de los individuos integrantes de la sociedad. Realidades que al conocerlas llevaban al hombre a cuestionarse sobre su verdadera identidad, sobre su origen y su destino; y al vislumbrar un panorama más amplio, lo que el percibía hasta entonces como concreto se convertía gradualmente en aparente, en efectos generados por causas más allá de su comprensión.

Este privilegio no se ha perdido con el pasar del tiempo, ni se encuentra reservado a solo unos pocos afortunados; está a la disposición de cualquier ser sensible capaz de plantearse la aventura de "Conocerse a Si Mismo".

Generalmente esta travesía comienza con la necesidad de encontrar respuesta a la interrogante "Quien Soy". A partir de ese momento se presentan en nuestras vidas una serie de eventos que nos llevan continuamente a replantearnos la respuesta que hasta el momento habíamos considerado como valida y a realizar los ajustes necesarios en nuestras vidas acorde con la nueva y más amplia percepción de la realidad con la que nos ponemos en contacto y nos volvemos capaces de discernir.

Es entonces cuando tomamos consciencia que aquello que buscábamos y ni siquiera sabíamos que era estuvo siempre con nosotros, en nuestro interior, nos adaptamos a las circunstancias, comprendemos los acontecimientos, trazamos el rumbo ha seguir y armonizamos con la realidad de la vida.

Conducta de niños que se sienten perturbados

Los  niños que se sienten desdichados o perturbados o emocionalmente perturbados suelen presentar conductas inusuales como:

·                     Reacciones emocionales fuertes, hostilidad, tristeza, pereza y falta de colaboración

·                     Rabietas y mala conducta.

·                     Llanto frecuente.

·                     Dificultad para dormir.

·                     Episodios de violencia contra otros niños.

·                     Retraimiento, en lugar de jugar con la familia y los amigos

·                     Pérdida repentina de interés en las actividades normales o en el trabajo escolar

·                     Pérdida del apetito.

Estos casos exigen que hablemos con nuestro hijo y lo ‘escuchemos’. Si el problema persiste, consulta a un especialista. Un niño que sufre de algún trastorno mental o emocional, o que ha sufrido abuso, debe recibir atención de salud mental u orientación psicológica, y someterse a una evaluación para determinar qué clase de tratamiento requiere.

Es de vital importancia seguir de cerca las emociones de los niños, puesto que ellos muchas veces no son capaces de reconocerlos.

Para poder hacer una formula a niños pequeños hay que dar preferencia a la observación de la conducta.
 Sea a través de los padres, de una persona que esta con él o del/la terapeuta. 
¿Como juega?, ¿se enfada cuando no puede hacer un juego como lo desea?,
¿pierde el interés con facilidad?,
¿lo tira todo?, 
¿llora y busca refugio en alguien?,
¿pide ayuda para lograr lo que se propone?,
¿es paciente, cuidadoso?, 
¿es muy sensible?, 
¿es posesivo, comparte su juego?,
¿es independiente o muy dependiente?, 
este tipo de preguntas nos van guiando hacia adonde va el niño, y que formula podemos preparar.