La frustració és una resposta emocional que apareix com a
fruit d'un conflicte psicològic davant un fet no gestionat.
La frustració per barrera: la persona es frustra quan hi ha
un obstacle que impedeix arribar al seu objectiu.
La frustració per incompatibilitat de dos objectius
positius: la frustració apareix quan hi ha la possibilitat d'assolir dos
objectius, però aquests són incompatibles entre si.
La frustració per conflicte evitació-evitació: es produeix
per una fugida de dues situacions negatives.
La frustració per conflicte aproximació-aproximació: apareix
quan una persona es mostra indecisa davant d'una situació que provoca resultats
positius i negatius en la mateixa mesura.
Per què apareix?
Els factors que generen la frustració són relatius i poden
ser diferents en cada persona, ja que a algunes persones una situació els
causarà frustració mentre que a altres aquesta mateixa situació no els generi
cap problema. Això és
degut a les situacions amb què hem conviscut des de petits, que ens preparen
davant d'aquests factors o, per contra, ens tornen més vulnerables davant
d'ells.
D'altra banda, els estàndards de vida que ens exigeix la
societat o l'entorn que ens envolta poden fer que no aconseguir satisfer un
desig suposi una frustració. Pel que algunes persones en certs entorns, ja
sigui laborals o dins de certes societats, seran més susceptibles a caure en un
estat de frustració, ja que si un individu es desenvolupa en un medi en què la
majoria de les persones han aconseguit els seus objectius amb èxit i ell no ho
aconsegueix pot ser que experimenti amb gran facilitat una sensació de fracàs,
portant com a conseqüència a la frustració.
En les societats industrialitzades el desig per l'èxit és una
necessitat en la majoria de les persones, en canvi, en les societats primitives
en ser les seves necessitats únicament les primàries és molt més difícil que
aquesta caigui en frustració, ja que les exigències són menors.
"El potencial de frustració en general és major en les
persones que viuen a les ciutats industrialitzades que aquells que viuen en
societats primitives, més senzilles".
En altres ocasions, la frustració és causada per factors
existents dins nostre que impedeixen la satisfacció de certs motius. Això a
causa de que moltes vegades la frustració es deu a les metes poc realistes, la
qual cosa fa que sigui molt difícil assolir; en altres casos, la persona és
massa crítica amb ella mateixa, per la qual cosa aconsegueix una meta, però
considera que no l'ha aconseguit en la mesura desitjada, el que deriva en un
estat de frustració.
Finalment, la frustració pot venir de la mà d'altres
persones. Això es pot observar quan tenim la seguretat que estem
desenvolviéndonos bé en una activitat o que hem triomfat en l'acompliment
d'aquesta, però una altra persona ens diu que no hem fet bé la nostra feina, o
que hem fracassat en el nostre desenvolupament, això farà experimentar una
sensació de frustració de gran intensitat, i per tant, també serà la forma en
què la persona desenvolupi un mecanisme de defensa.
La frustració en la majoria dels casos tendeix a ser
acumulativa, per tant una sèrie de situacions frustrants de petita importància
poden aconseguir desbalancear la vida d'un individu i que aquest s'arribi a
sentir frustrat, tot i que cadascuna d'aquestes, individualment, no li
causarien frustració en absolut.
Com ens afecta?
La frustració pot derivar en mecanismes de defensa com
ansietat, ràbia, depressió, angoixa, ira o en sentiments i pensaments autodestructius
per al subjecte.
Aquestes respostes davant la frustració són en gran mesura
un mecanisme reflex, com quan ens llancen un objecte a la cara i instintivament
posem les mans per protegir-nos sense pensar o reflexionar què fer davant
l'objecte, de la mateixa manera els mecanismes de defensa sorgeixen
involuntàriament sense que ens parem atenció.
Els mecanismes de defensa més freqüents són:
Ansietat: davant d'una frustració la persona pot
desenvolupar ansietat, la qual pot ser alliberada físicament mitjançant
conductes usuals com moure una cama quan estem asseguts, menjar-nos les ungles,
mostrar impacients, etcètera.
Racionalització: un dels mecanismes de defensa més comuns és
la racionalització. Quan racionalitzem, trobem raons lògiques, però falses, per
justificar la nostra conducta, però per a nosaltres són acceptades com a
veritables.
Projecció: consisteix en una reacció defensiva mitjançant la
qual un individu descarrega la culpa de les seves deficiències, errors i males
accions en altres; i atribueix a altres seus impulsos, pensaments i desitjos
inacceptables.
Identificació: es dóna quan ens identifiquem amb alguna idea
o sentiment i assumim certes característiques de la persona o persones
admirades. Quan una persona ens ajuda a tirar endavant, pot ser que copiem les
seves conductes o habilitats per ser objecte de la nostra admiració. En imitar
massa les característiques de la persona admirada l'individu pot perdre la seva
identitat.
Substitució: és l'intent de vèncer un defecte subjectiu que
existeix en cert aspecte de l'activitat, sobresortint en un altre. És a dir,
que davant la impossibilitat d'arribar a un objectiu en una àrea o activitat,
la persona retira els seus esforços per aconseguir complir els seus objectius i
el substituirà sobresortint en altres àrees, com és en el cas d'alguns nens que
en no poder triomfar a les àrees acadèmiques bàsiques com la matemàtica,
llenguatge, etcètera, ho contraresten sobresortint en altres com podrien ser
els esports o les arts.
Evasió: la persona en veure frustrada la possibilitat de no
arribar a la meta que s'havia proposat, arriba a abandonar la lluita per
aconseguir el seu objectiu.
Agressió: ja sigui de forma verbal o física.
Fugida i retirada: una persona en sentir que en un ambient o
en una discussió se li ha coartat la seva meta per la qual estava aquí i se
sent frustrada prefereix retirar-se davant la impossibilitat d'alliberar la
seva frustració mitjançant l'agressió per així evitar el càstig que li podria
comportar el respondre de manera agressiva.
La pressió: sorgeix de l'intent d'evitar esdeveniments
negatius, en algunes ocasions pot causar més estrès que els esdeveniments
mateixos.
He d'anar al psicòleg?
Rotundament, sí. El pacient que pateix una frustració que li
estigui repercutint en la seva qualitat de vida ha d'acudir a l'assistència
d'un professional, ja que la frustració pot desencadenar problemes psicològics
grans.
Consells per superar una frustració
Busca un pla B: quan alguna cosa ens dificulti o ens
impedeixi assolir un objectiu que desitgem podem canalitzar el nostre esforç i
energia a aconseguir una altra meta. Tenir metes substitutives, és a dir,
buscar un pla B, ens ajudarà a superar la frustració.
Reconeix els teus errors: d'aquesta manera podem iniciar un
procés mitjançant el qual tractarem de no cometre els mateixos errors del
passat, o sabrem com reaccionar davant els fets que ens van impedir arribar a
una meta. Hem d'aprendre d'aquelles situacions frustrants del passat i no
veure-les com una situació desagradable, sinó com una cosa que ens va deixar
una lliçó ia partir d'aquest moment lluitar per evitar que aquesta situació
torni a passar.
Queda't amb la part positiva: mitjançant l'experiència
creixem i aprenem.
No busquis la perfecció: en general les idees de perfecció i
inflexibilitat són contraproduents per curar i superar frustracions.
Fomenta la teva autoestima i pren-te les coses amb calma
sense deixar-te portar per pressions externes.
