causas emocionales de la obesidad

CAUSAS EMOCIONALES DE LA OBESIDAD

El peso excesivo representa la necesidad de protección. Buscamos protección de heridas, desaires, crítica, abuso, etc. La obesidad refleja nuestro temor a la vida.
Cuando sentimos que en nuestra vida carecemos de afecto, cuando depositamos nuestro amor o nuestra confianza y nos sentimos traicionados decepcionados o no correspondidos, aparece la obesidad.
Cuando tenemos la sensación de que la vida no nos responde como nosotros quisiéramos, empezamos a sentirnos desprotegidos y eso se refleja en nuestro cuerpo como obesidad, el cuerpo empieza a crear una protección falsa: la grasa.
De cierta forma, y de manera resumida, podemos pensar que la obesidad aparece cuando requerimos ENCONTRAR NUESTRO LUGAR EN EL MUNDO y sentimos que nuestro espacio vital está siendo transgredido y somos incapaces de defender nuestro lugar, nuestro cuerpo reaccionará ante ello, materializando más volumen, como una forma de hacerse presente y visible a quienes nulifican nuestra presencia.
El agua es símbolo de emotividad, cuando esta emotividad se vuelve excesiva, se desborda y nos sentimos heridos por cosas que no deberían lastimarnos, empezamos a acumular líquido en nuestro cuerpo, que de igual manera, se convertirán en kilos de más.
Los continuos estados de depresión, el cansancio, la apatía, el desgano, el desánimo, son también causa de sobrepeso.
La obesidad también tiene relación con la dificultad en las relaciones sociales. Los sentimientos extremos dentro de las relaciones de amor y odio, la emociones mal controladas. El no saber relacionarnos, rechazando a quien nos hace bien y aceptando amistades que nos dañan.
Si queremos adelgazar, será necesario cambiar y transformar nuestra actitud en las relaciones humanas. Analizar en calma todo lo que es inútil o perjudicial, encuentra el gusto por la vida, digiérela, entonces el cuerpo hará su trabajo con facilidad.
Luchar contra la obesidad constituye una pérdida de tiempo y energía. Las dietas no funcionan. En el momento en que dejes de seguirlas, el peso vuelve a aumentar.
La mejor dieta que existe es amarte y aprobarte, confiar en el proceso de la vida y sentirte seguro porque conoces el poder de tu mente. Ponte a dieta de pensamientos negativos y el peso se encargará de si mismo. En relación con el sobrepeso, hay muchas causas que se unen. El encontrar cual es nuestro problema central, nos facilitará el trabajo, ya que podemos ubicarnos a corregir la causa.
Órganos que colaboran al incremento de peso
El sistema digestivo, el riñón y la tiroides. Estos elementos son los responsables de que nuestro cuerpo elija los nutrimentos adecuados para nosotros y deseche todo lo que no se requiere. Si no lo hace de esta manera, nuestro cuerpo se ocupará de almacenar toxinas.
Nuestro órganos son afectados por la manera en la que manejamos nuestras emociones, el buen o mal funcionamiento de los mismos, depende de la forma en que percibimos el mundo y reaccionamos ante las circunstancias.
Cada órgano se vincula con un grupo de emociones o pensamientos específicos, por lo que no resulta difícil saber la forma en que estamos afectando nuestro cuerpo a nivel emocional.

CAUSES EMOCIONALS DE L'OBESITAT

El pes excessiu representa la necessitat de protecció. Busquem protecció de ferides, desaires, crítica, abús, etc L'obesitat reflecteix el nostre temor a la vida.

Quan sentim que en la nostra vida no tenim afecte, quan dipositem el nostre amor o la nostra confiança i ens sentim traïts decebuts o no correspostos, apareix la obesitat.

Quan tenim la sensació que la vida no ens respon com nosaltres voldríem, vam començar a sentir-nos desprotegits i això es reflecteix en el nostre cos com obesitat, el cos comença a crear una protecció falsa: el greix.

De certa forma, i de manera resumida, podem pensar que l'obesitat apareix quan requerim TROBAR EL NOSTRE LLOC AL MÓN i sentim que el nostre espai vital està sent transgredit i som incapaços de defensar el nostre lloc, el nostre cos reaccionarà davant això, materialitzant més volum, com una forma de fer-se present i visible als que nulifican nostra presència.

L'aigua és símbol d'emotivitat, quan aquesta emotivitat es torna excessiva, es desborda i ens sentim ferits per coses que no haurien lastimarnos, vam començar a acumular líquid en el nostre cos, que de la mateixa manera, es convertiran en quilos de més.

Els continus estats de depressió, el cansament, l'apatia, la desgana, el desànim, són també causa de sobrepès.

L'obesitat també té relació amb la dificultat en les relacions socials. Els sentiments extrems dins de les relacions d'amor i odi, les emocions mal controlades. El no saber relacionar, rebutjant a qui ens fa bé i acceptant amistats que ens danyen.

Si volem aprimar, caldrà canviar i transformar la nostra actitud en les relacions humanes. Analitzar en calma tot el que és inútil o perjudicial, troba el gust per la vida, digiérela, llavors el cos farà el seu treball amb facilitat.

Lluitar contra l'obesitat constitueix una pèrdua de temps i energia. Les dietes no funcionen. En el moment en que deixis de seguir-les, el pes torna a augmentar.

La millor dieta que existeix és estimar-te i aprobarte, confiar en el procés de la vida i sentir-te segur perquè coneixes el poder de la teva ment. Posa't a dieta de pensaments negatius i el pes s'encarregarà de si mateix. En relació amb el sobrepès, hi ha moltes causes que s'uneixen. El trobar quin és el nostre problema central, ens facilitarà la feina, ja que podem ubicar a corregir la causa.

Òrgans que col · laboren a l'increment de pes

El sistema digestiu, el ronyó i la tiroide. Aquests elements són els responsables que el nostre cos triï els nodriments adequats per a nosaltres i rebutgi tot el que no es requereix. Si no ho fa d'aquesta manera, el nostre cos s'ocuparà d'emmagatzemar toxines.

El nostre òrgans són afectats per la manera en què fem servir les nostres emocions, el bon o mal funcionament dels mateixos, depèn de la forma en què percebem el món i reaccionem davant les circumstàncies.

Cada òrgan es vincula amb un grup d'emocions o pensaments específics, pel que no resulta difícil saber la forma en què estem afectant el nostre cos a nivell emocional

LA FRUSTRACIÓ

La frustració és una resposta emocional que apareix com a fruit d'un conflicte psicològic davant un fet no gestionat.

La frustració per barrera: la persona es frustra quan hi ha un obstacle que impedeix arribar al seu objectiu.

La frustració per incompatibilitat de dos objectius positius: la frustració apareix quan hi ha la possibilitat d'assolir dos objectius, però aquests són incompatibles entre si.

La frustració per conflicte evitació-evitació: es produeix per una fugida de dues situacions negatives.

La frustració per conflicte aproximació-aproximació: apareix quan una persona es mostra indecisa davant d'una situació que provoca resultats positius i negatius en la mateixa mesura.

Per què apareix?

Els factors que generen la frustració són relatius i poden ser diferents en cada persona, ja que a algunes persones una situació els causarà frustració mentre que a altres aquesta mateixa situació no els generi cap problema. Això és degut a les situacions amb què hem conviscut des de petits, que ens preparen davant d'aquests factors o, per contra, ens tornen més vulnerables davant d'ells.

D'altra banda, els estàndards de vida que ens exigeix ​​la societat o l'entorn que ens envolta poden fer que no aconseguir satisfer un desig suposi una frustració. Pel que algunes persones en certs entorns, ja sigui laborals o dins de certes societats, seran més susceptibles a caure en un estat de frustració, ja que si un individu es desenvolupa en un medi en què la majoria de les persones han aconseguit els seus objectius amb èxit i ell no ho aconsegueix pot ser que experimenti amb gran facilitat una sensació de fracàs, portant com a conseqüència a la frustració.

En les societats industrialitzades el desig per l'èxit és una necessitat en la majoria de les persones, en canvi, en les societats primitives en ser les seves necessitats únicament les primàries és molt més difícil que aquesta caigui en frustració, ja que les exigències són menors.

"El potencial de frustració en general és major en les persones que viuen a les ciutats industrialitzades que aquells que viuen en societats primitives, més senzilles".

En altres ocasions, la frustració és causada per factors existents dins nostre que impedeixen la satisfacció de certs motius. Això a causa de que moltes vegades la frustració es deu a les metes poc realistes, la qual cosa fa que sigui molt difícil assolir; en altres casos, la persona és massa crítica amb ella mateixa, per la qual cosa aconsegueix una meta, però considera que no l'ha aconseguit en la mesura desitjada, el que deriva en un estat de frustració.

Finalment, la frustració pot venir de la mà d'altres persones. Això es pot observar quan tenim la seguretat que estem desenvolviéndonos bé en una activitat o que hem triomfat en l'acompliment d'aquesta, però una altra persona ens diu que no hem fet bé la nostra feina, o que hem fracassat en el nostre desenvolupament, això farà experimentar una sensació de frustració de gran intensitat, i per tant, també serà la forma en què la persona desenvolupi un mecanisme de defensa.

La frustració en la majoria dels casos tendeix a ser acumulativa, per tant una sèrie de situacions frustrants de petita importància poden aconseguir desbalancear la vida d'un individu i que aquest s'arribi a sentir frustrat, tot i que cadascuna d'aquestes, individualment, no li causarien frustració en absolut.

Com ens afecta?

La frustració pot derivar en mecanismes de defensa com ansietat, ràbia, depressió, angoixa, ira o en sentiments i pensaments autodestructius per al subjecte.

Aquestes respostes davant la frustració són en gran mesura un mecanisme reflex, com quan ens llancen un objecte a la cara i instintivament posem les mans per protegir-nos sense pensar o reflexionar què fer davant l'objecte, de la mateixa manera els mecanismes de defensa sorgeixen involuntàriament sense que ens parem atenció.

Els mecanismes de defensa més freqüents són:

Ansietat: davant d'una frustració la persona pot desenvolupar ansietat, la qual pot ser alliberada físicament mitjançant conductes usuals com moure una cama quan estem asseguts, menjar-nos les ungles, mostrar impacients, etcètera.

Racionalització: un dels mecanismes de defensa més comuns és la racionalització. Quan racionalitzem, trobem raons lògiques, però falses, per justificar la nostra conducta, però per a nosaltres són acceptades com a veritables.

Projecció: consisteix en una reacció defensiva mitjançant la qual un individu descarrega la culpa de les seves deficiències, errors i males accions en altres; i atribueix a altres seus impulsos, pensaments i desitjos inacceptables.

Identificació: es dóna quan ens identifiquem amb alguna idea o sentiment i assumim certes característiques de la persona o persones admirades. Quan una persona ens ajuda a tirar endavant, pot ser que copiem les seves conductes o habilitats per ser objecte de la nostra admiració. En imitar massa les característiques de la persona admirada l'individu pot perdre la seva identitat.

Substitució: és l'intent de vèncer un defecte subjectiu que existeix en cert aspecte de l'activitat, sobresortint en un altre. És a dir, que davant la impossibilitat d'arribar a un objectiu en una àrea o activitat, la persona retira els seus esforços per aconseguir complir els seus objectius i el substituirà sobresortint en altres àrees, com és en el cas d'alguns nens que en no poder triomfar a les àrees acadèmiques bàsiques com la matemàtica, llenguatge, etcètera, ho contraresten sobresortint en altres com podrien ser els esports o les arts.

Evasió: la persona en veure frustrada la possibilitat de no arribar a la meta que s'havia proposat, arriba a abandonar la lluita per aconseguir el seu objectiu.

Agressió: ja sigui de forma verbal o física.

Fugida i retirada: una persona en sentir que en un ambient o en una discussió se li ha coartat la seva meta per la qual estava aquí i se sent frustrada prefereix retirar-se davant la impossibilitat d'alliberar la seva frustració mitjançant l'agressió per així evitar el càstig que li podria comportar el respondre de manera agressiva.

La pressió: sorgeix de l'intent d'evitar esdeveniments negatius, en algunes ocasions pot causar més estrès que els esdeveniments mateixos.

He d'anar al psicòleg?

Rotundament, sí. El pacient que pateix una frustració que li estigui repercutint en la seva qualitat de vida ha d'acudir a l'assistència d'un professional, ja que la frustració pot desencadenar problemes psicològics grans.

Consells per superar una frustració

Busca un pla B: quan alguna cosa ens dificulti o ens impedeixi assolir un objectiu que desitgem podem canalitzar el nostre esforç i energia a aconseguir una altra meta. Tenir metes substitutives, és a dir, buscar un pla B, ens ajudarà a superar la frustració.

Reconeix els teus errors: d'aquesta manera podem iniciar un procés mitjançant el qual tractarem de no cometre els mateixos errors del passat, o sabrem com reaccionar davant els fets que ens van impedir arribar a una meta. Hem d'aprendre d'aquelles situacions frustrants del passat i no veure-les com una situació desagradable, sinó com una cosa que ens va deixar una lliçó ia partir d'aquest moment lluitar per evitar que aquesta situació torni a passar.

Queda't amb la part positiva: mitjançant l'experiència creixem i aprenem.

No busquis la perfecció: en general les idees de perfecció i inflexibilitat són contraproduents per curar i superar frustracions.

Fomenta la teva autoestima i pren-te les coses amb calma sense deixar-te portar per pressions externes.

Mimulus

MIMULUS

“La enfermedad, en apariencia tan cruel, es en sí beneficiosa y existe por nuestro bien, y, si se interpreta correctamente, nos guiará para corregir nuestros defectos esenciales se trata de manera adecuada, será la causa de supresión de nuestros defectos y nos dejará mejor y más plenos que antes.” E. Bach.

Las Flores de Bach, al igual que otras esencias florales, no son infusiones de plantas medicinalesni tampoco son extractos fitoterapeuticos ya que no contienen ningún principio activo, es decir, no contienen ninguna sustancia química que se incorpore al metabolismo celular del ser vivo que las tome.

Las Flores de Bach son remedios vibracionales, es decir energéticos, que ayudan a restablecer el equilibrio del ser vivo, que tras vivir un conflicto, ha enfermado. Las esencias florales restablecen el equilibrio y la armonía de quien las ha perdido.

El sistema floral de Bach se compone de 38 esencias.

En los animales actúan de manera mas rápida que en las personas, debido a que el animal es un ser puro, sin filtros. El animal no sabe lo que esta tomando y esto nos demuestra que no existe efecto placebo en las Flores de Bach.

Problemas como la ansiedad por separación, el miedo, la agresividad, el abandono, problemas físicos, como la cistitis, la tos irritativa, conjuntivitis, otitis, alopecia, etc.,  tratados de manera natural con Flores de Bach han sido resueltos.

En la educación canina se ha demostrado que el aprendizaje es mucho más rápido y eficaz con la combinación de  las esencias florales y las pautas de conducta.

Citamos a continuación una de las esencias florales del sistema.

MIMULUS, para tratar el animal tímido, asustadizo, introvertido, para la ansiedad anticipatorio, para miedos asociados a algún ruido, como los truenos, los petardos, las motos, lo cual provoca en el animal una gran ansiedad y nerviosismo, en estos casos trataremos al animal con las siguientes esencias.:

 Mimulus, Agrimony(tortura), Impatiens (aceleración). Mimulus es imprescindible en animales muy sensibles. Esencia también imprescindible para tratar las fobias.

Agrimony

Agrimony en un pequeño instante que se deja llevar dice estoy cansada de sonreír , que todos piensen que mi vida va bien, que a mi todo me va bien, que soy feliz, que soy fuerte, que no pasa nada, de dar ánimos mostrándome siempre positiva, de llevar sola todo el peso, de llorar a escondidas.