El abrazo

EL ABRAZO

En el acto del abrazo, agrega la fundadora de la organización no-gubernamental AbrazArte sin Fronteras, no solamente actúa la oxitocina, sino que también se activa en el cerebro la liberación de serotonina y dopamina, gracias a que experimentamos una agradable sensación de bienestar, armonía y plenitud en el momento del abrazo.

Para Kathleen Keating, autora del libro “La Terapia del Abrazo” ayudan no sólo a sentirnos bien, también favorece el buen desarrollo de la inteligencia en los niños, a superar los miedos y es un factor antienvejecimiento. Además, los abrazos pueden disminuir el apetito, combatir el insomnio, reducir la tensión y alentar el altruismo y la autoestima. El contacto físico del abrazo llena de energía tanto al que abraza como al que recibe el abrazo. Un estudio demuestra que las caricias y abrazos le hacen bien al corazón de la mujer.

Para qué sirven los abrazos

El Instituto de Investigación sobre el contacto de la Escuela Universitaria de Medicina de Miami, Estados Unidos ha realizado más de 100 estudios sobre los efectos del contacto en la recuperación de la salud. De acuerdo con sus resultados, el abrazo, las caricias y el contacto tienen un efecto altamente positivo, por ejemplo, en la mejor y más rápida recuperación de los bebés prematuros, en el incremento de la analgesia en pacientes con dolor, en la mejoría de los niveles de glucosa en niños con diabetes y en el sistema inmunológico en pacientes con cáncer, entre otros efectos constatados.

El doctor David Spiegel de la Universidad de Stanford California, Estados Unidos es pionero en observar la correlación entre mayor longevidad y apoyo terapéutico grupal en mujeres con cáncer metastático de mama. Según sus investigaciones, el abrazo como soporte afectivo mejoraba la calidad de vida y disminuía eldolor de muchas pacientes. Pero lo más revelador es que ha demostrado que el dolor no sólo se redujo en 50%, sino que las pacientes vivieron el doble (las mujeres del grupo de control vivían un promedio de 18.9 meses, en tanto que las del grupo que recibía terapia de apoyo vivían 36.6 meses).

Un abrazo es de vital importancia para el ser humano, debido a que puede curar cualquier enfermedad y mejorar el bienestar emocional. Además, se trata de una forma de expresar los sentimientos más allá de las palabras. Por eso, aquí te damos cuatro razones más para abrazar a tu prójimo:

1.- Se siente bien: Los abrazos liberan oxitocina, una hormona que genera bienestar en las personas. "Aumenta la felicidad en general", dice Elizabeth Lombardo;  psicóloga, terapeuta física y autora del bestseller Sea feliz: su receta definitiva para la felicidad.

2. Te hace sentir sexy: El beneficio más obvio de un abrazo es el acercamiento físico con tu pareja. Incluso pueden conducir a la diversión sexy o relajarse. Cuando te acuestas con tu pareja y te abraza después del sexo, es algo muy reconfortante.

 3. Libera el estrés: El contacto físico con otras personas puede ayudar a reducir el estrés y ansiedad. "Abrazar, besar, o los actos físicos aumentan los niveles de oxitocina, por lo que esta reacción química puede ayudar a reducir la presión arterial.

 4. Es vital en la infancia: De acuerdo con el doctor Fran Walfish, lascaricias son saludables para las personas, debido al factor evidente de apego emocional. 

"La oxitocina es un neuropéptido que está estrechamente relacionado con el parto y la lactancia, y un estudio reciente muestra que tiene un papel biológico en la unión entre la madre y el bebé", dice. 

"El estudio, dirigido por Lane Strathearn, una profesora asistente de pediatría en el Baylor College of Medicine, muestra que las mujeres criadas con poco apego son más propensas a tener dificultades para formar relaciones seguras con sus hijos (y socios)." 

Anímate a practicar la abrazoterapia, gracias a ésta te sentirás segura, protegida, feliz y fuerte. Además, con una actitud positiva lograrás cumplir con éxito todas tus metas. Y tú, ¿qué tan seguido abrazas a tus semejantes?

La relación emocional

La relación emocional: deberíamos salir del laberinto de las dudas, de los miedos y de los sonidos que ello nos puede traer.

 Es necesario confiar más en nuestro instinto y acercarnos a la alegría, ese calor que nos recuerda cuando estamos en casa.

La dieta (alimento) del perro con displasia o artritis

Para mí, en la consulta nutricional veterinaria, este es uno de los aspectos más importantes en la displasia. Aunque la genética sea el factor determinante en la displasia en un 99%, sigue siendo más importante la nutrición ¿Por qué? Porque una vez presentada la displasia tú no puedes hacer nada por la genética, en cambio, la nutrición está en tus manos casi en un 100%

Piensa en algo muy importante, los pacientes con displasia también tienen altas posibilidades de desarrollar artritis. Algo aún mucho más importante: los granos (cereales) en las dietas han demostrado promover secreción prolongada de insulina einflamación de las articulaciones, por eso a largo plazo las dietas con cereales, entre otras razones, no son buenas para los perros con problemas de articulaciones, como es el caso de la displasia.

Una vez más los huesos crudos presentes en la dieta del perro con importantes ¿Porqué? ahora lo explico. Es bien sabida la importancia de la suplementación con regeneradores de cartílago en pacientes con osteoartritis, condroitina, glucosamina, etcétera. El cartílago en la dieta (presente en la parte final de los huesos largos) contiene carbohidratos complejos.

Algunos casos de artritis están asociados con enfermedad inflamatoria intestinal crónica, y se sospecha que la artritis es resultado de la absorción de sustancias tóxicas a través del intestino. el cartílago se absorbe de manera pobre por lo que menos de la mitad es degradado. Al permanecer en la luz intestinal este carbohidrato complejo lo que hace es pegar o adherir a su superficie parte de estas sustancias tóxicas para ser excretadas posteriormente vía excremento.

Por estas razones, una dieta libre de granos se me hace muy buena elección, los resultados los verás a largo plazo, no te desesperes. Si es una dieta a base de pescados mucho mejor. Existen dietas caseras que si son supervisadas por un experto en nutrición canina, son más que una  sana alternativa a largo plazo para la salud ortopédica y general de estos perros

Ahora, dentro de la dieta, entraremos en un tema muy delicado e importante, la cantidad de alimento y la ganancia de peso. Una regla general que tendrás que aplicar con tu perro es la siguiente: más vale que se queden con un poco de hambre a satisfacerlos y con eso provocar la ganancia de peso. Si empieza a haber ganancia de peso todo el trabajo se vendrá abajo.

Por otra parte, la nutrición ortomolecular en estos pacientes juega un papel muy importante, condroprotectores (Hyal oral, Cosequin, Synoquin, Kondro), omega 3 y antioxidantes son muy importantes. 

LA TERAPIA ON-LINE

Resultados que avalan la eficacia y el beneficio de este tipo de terapia en poblaciones con las siguientes características: • En personas con problemas de ansiedad: fobias, fobia social, trastorno de pánico, agorafobia, estrés post-traumático o trastorno obsesivo compulsivo. • En personas con problemas depresivos. • En personas con trastornos de alimentación: bulimia y anorexia. • En personas con adicciones en general y abusos de sustancias. • Y en el tratamiento y seguimiento terapéutico en personas: con enfermedades crónicas, que padecen síntomas psicosomáticos (insomnio, disfunciones sexuales, problemas de relajación), en apoyo para la prevención del suicidio, ante la intervención de desastres o accidentes, en terapia de pareja, en violencia doméstica,… En todos estos casos la mejora, además de por el trabajo terapéutico, es debido a la facilidad en el seguimiento y contacto con el terapeuta a través de la videoconferencia, e-mail, chat o teléfono. Se ha demostrado que el paciente siente, al realizar este tipo de terapia, que el profesional realiza un seguimiento y una atención adecuada, al utilizar medios de comunicación que hasta ahora en la terapia presencial no se utilizaban. Beneficios y ventajas de la terapia online Por otra parte, además de la efectividad de este tipo de terapia, existen ventajas y beneficios diferentes a la terapia presencial. Entre estos beneficios podemos destacar: • La reducción de costes en la consulta antes mencionada puede propiciar el aumento de población con posibilidades de recibir asistencia psicológica. Las consultas suelen tener un coste elevado, debido al valor profesional pero también a la inversión material. Quitando el coste material podemos reducir considerablemente el precio de consulta, con lo que mayor población se puede ver beneficiada. Jóvenes, estudiantes o personas con dificultades de ingresos económicos son poblaciones que se puede beneficiar de este tipo de terapia. • Posibilita la consulta a personas que viven en regiones alejadas o con difícil acceso (como poblaciones rurales o residencias aisladas). Una tendencia que ha sido habitual en los últimos tiempos es la vuelta a poblaciones y lugares rurales de personas que habitaban en la ciudad. Gracias a las nuevas tecnologías no pierden el acceso a determinados servicios a pesar de vivir lejos de las grandes poblaciones. La terapia online puede beneficiar a personas que residen en el extranjero • Favorece la accesibilidad de la terapia a personas con discapacidades o con enfermedades que pueden impedir el desplazamiento hasta la consulta. En este caso la asistencia psicológica a pacientes con esta situación puede ser beneficiosa también para sus familiares o cuidadores/as. • Hay pacientes que se sienten menos intimidados que en la terapia presencial al estar en un contexto conocido y seguro como es su casa. No tener un contacto presencial favorece poder hablar a pacientes de temas delicados y que en el trato de cara a cara puede haber resistencia para sacarlo a la luz. • Facilita el proceso terapéutico a personas con dificultad de horario por trabajo y otras ocupaciones, en donde el desplazamiento a la consulta puede ser un impedimento. A este respecto profesionales que tienen largos periodos fuera de su lugar de residencia pueden realizar un proceso terapéutico de forma continua.

Despues de un tiempo

DESPUÉS DE UN TIEMPO

“Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma. Y uno aprende que el amor no significa acostarse, y que una compañía no significa seguridad, y uno empieza a aprender… Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes… y los futuros tienen su forma de caerse por la mitad. Y uno aprende que si es demasiado hasta el calor del sol puede quemar. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de que alguien le traiga flores. Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno es realmente fuerte, que uno realmente vale, y uno aprende y aprende… y así cada día. Con el tiempo aprendes que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro, significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado. Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos y sin pretender cambiarte puede brindarte toda la felicidad. Con el tiempo aprendes que si estás con una persona sólo por acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás no deseando volver a verla. Con el tiempo aprendes que los verdaderos amigos son contados y quien no lucha por ellos, tarde o temprano, se verá rodeado sólo de falsas amistades. Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en momentos de ira siguen hiriendo durante toda la vida. Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es atributo sólo de almas grandes. Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente es muy probable que la amistad nunca sea igual. Con el tiempo te das cuenta que aún siendo feliz con tus amigos, lloras por aquellos que dejaste ir. Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida, con cada persona, es irrepetible. Con el tiempo te das cuenta que el que humilla o desprecia a un ser humano, tarde o temprano sufrirá multiplicadas las mismas humillaciones o desprecios. Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el sendero del mañana no existe. Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas y forzarlas a que pasen ocasiona que al final no sean como esperabas. Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante. Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás a los que se marcharon. Con el tiempo aprenderás a perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, pues ante una tumba, ya no tiene sentido. Pero desafortunadamente, sólo con el tiempo…”

SEÑALES DE AGRESIVIDAD EN EL PERRO

SENYALS D'AGRESSIVITAT EN EL GOS.

Per assegurar-nos que el gos manifesta agressivitat i fins i tot a quin tipus d'agressivitat ens enfrontem, hem d'observar detingudament quins signes externs manifesta.

Mossegar és l'expressió més clara, però en la gran majoria dels casos abans de la mossegada hi ha altres manifestacions que ens avisen del problema que tenim davant nostre.

Hi ha dues formes d'agressivitat, l'ofensiva i la defensiva. La primera es pot reconèixer perquè el gos manté una postura dominant (cua alta, orelles alçades, mirada fixa), mentre que la segona es caracteritza per una actitud evasiva (cua entre les potes, orelles baixes, mirada esquiva).

Quan la conducta agressiva arriba ja a un moment més preocupant el gos pot mostrar altres signes. Alguns són els següents: grunyir, llançar una queixalada a l'aire, mostrar les dents, eriçar els pels del llom o bordar de forma amenaçant.

Depenent del tipus d'agressivitat, els senyals que podem observar poden variar. Per exemple, un gos estressat o irritat, abans de mostrar les dents o grunyir per defensar el seu menjar o, senzillament, perquè li molesta que ens acostem, pot mantenir la boca "molt tancada", mirant de reüll, el que indica que està sota una situació d'estrès molt aguda.

En els casos d'agressivitat dirigida cap a les persones de l'entorn del gos adult, o sigui nosaltres, mai cal enfrontar-se a l'animal. És molt perillós. Hem d'evitar qualsevol baralla que la majoria de les vegades guanyaria la nostra mascota. Per petit que sigui, sempre serà més ràpid, capaç de deixar anar una queixalada i sortir corrents a refugiar-se.

¿CADELLS AGRESSIUS?

Com hem dit abans, l'agressivitat és una cosa innata i per tant, qualsevol gos pot manifestar alguna vegada una conducta agressiva. Fins i tot a edat molt primerenca. Per això hem d'aprofitar la poca experiència dels cadells per ensenyar-los a controlar aquest comportament.

Hi ha factors genètics que predisposen més a l'agressivitat, i probablement podem observar algunes conductes preocupants de la nostra petita mascota que haurem de corregir.

Els jocs que més agraden a tots els gossos, sobretot als més joves, són els que impliquen competitivitat: estirar d'una corda, intentar arribar a la pilota abans que un altre, etc. Amb aquesta forma de jugar, els nivells d'adrenalina pugen, a l'igual que en una situació d'estrès o en un episodi agressiu.

Hem d'aprofitar el joc amb la nostra mascota per ensenyar-li a controlar l'agressivitat. Per exemple, quan veiem que el cadell comença a grunyir, mentre estira d'una joguina o persegueix una pilota, hem de parar de jugar, tranquil·litzar i no reprendre el joc fins que estigui calmat. És una bona forma d'augmentar el vincle amb la nostra mascota, establir una relació jeràrquica estable i prevenir possibles problemes.

TIPUS D'AGRESSIVITAT I LA SEVA CAUSA

El primer pas per al tractament d'un problema agressivitat consisteix a identificar quin tipus d'agressivitat és la que mostra el gos i conèixer la causa. Per aconseguir-ho és imprescindible conèixer les diferents formes d'agressió existents. Aquí veurem les més freqüents: és la més freqüent de totes les conductes agressives dels gossos. Sol existir sobretot en mascles sense castrar, adults, i amb una major incidència en els animals purs de raça, que en els mestissos. Cal diferenciar entre l'agressió per dominància cap gossos i la dirigida a les persones.

La conducta agressiva cap a altres gossos per dominància està causada per l'intent de pujar en l'escala jeràrquica amb altres gossos que pugui trobar-se en l'entorn, mentre que les manifestacions d'agressivitat cap a persones només es produeixen dins de el nucli familiar. De vegades, fins i tot contra només un o dos dels seus membres. Aquest problema està causat per la tendència genètica del gos a dominar i la permissivitat dels amos amb la seva mascota.

L'agressió per por és un altre dels problemes més comuns. Aquest tipus d'agressivitat està causada per la por del gos a alguna cosa, persona o animal, i es manifesta quan un gos està molt espantat però no pot escapar de la situació que li causa por. Llavors, la seva reacció més probable és atacar. Aquest tipus de comportament es pot veure moltes vegades al carrer, quan veiem un gos que es mostra agressiu amb altres gossos que s'acosten, mentre passeja amb el seu amo subjecte per la corretja. A l'estar lligat i veure impedit en la fugida, al gos no li queda una altra opció que atacar per veure si allunya als seus "enemics".

Les causes més probables d'aquest problema són una pobra o inadequada socialització, o algun episodi traumàtic que hagi pogut experimentar en el passat. A més dels possibles conflictes amb altres gossos, de vegades aquesta agressivitat pot dirigir-se cap els nens, per la mateixa causa.

En l'agressió territorial, el gos mostra una conducta ofensiva cap a gent estranya i cans desconeguts que envaeixen el seu territori. Els gossos i les persones que formen part de la família no són atacats en aquest tipus d'agressivitat. És una conducta normal al gos i en molts casos buscades pels propietaris, però moltes vegades l'animal s'excedeix en aquesta conducta i resulta un problema a solucionar. La causa d'aquesta conducta sol ser un instint territorial molt desenvolupat. Però a més pot afegir-se un aprenentatge de vegades inconscient dels propietaris. La forma en què es reforça aquesta conducta (generalment, l'intrús sempre fuig), fa que es converteixi en un problema difícil de corregir.

L'agressivitat per possessió de recursos és una conducta on poden unir-se diverses conductes instintives com la territorialitat o la dominància, per exemple. Sol ocórrer en diferents graus, primer amb senyals d'avís i després amb la mossegada.

Aquesta causada per un fort impuls possessiu  i una insuficient educació en la seva fase de cadell.

L'agressió originada en el joc passa perquè l'acció de jugar porta certa càrrega d'estrès que augmenta l'agressivitat dins el mateix. Ja hem vist anteriorment les característiques d'aquesta forma d'agressivitat.

L'agressió depredadora és un dels tipus d'agressivitat més perillosos. És un comportament molt instintiu: el resultat de l'alliberament dels instints caçadors dels cànids. L'estímul que desencadena la conducta és el moviment d'una presa o d'alguna cosa que senzillament corre en sentit contrari al gos. Aquesta forma d'agressió pot dirigir-se cap a nens petits, bicicletes, cotxes, gossos petits i altres animals com els gats. El gran problema d'aquest comportament és que no hi ha avís, ja que la conducta depredadora dels gossos exigeix ​​silenci a l'hora de la caça. Són pocs els gossos que ataquen bordant a la presa. La causa principal és un instint depredador molt desenvolupat. Per evitar problemes, hem de procurar no aguditzar més aquesta conducta innata amb jocs d'anar a buscar la pilota o estirar de la corda. Només pot controlar amb una bona obediència

.

CONSELLS:

Quan intuïm un problema d'agressivitat en el comportament de la nostra mascota,  generalment un veterinari  haurà de descartar qualsevol problema orgànic subjacent que pugui originar el problema.

- En la majoria de  casos, com en problemes per dominància o territorialitat en mascles, la castració és efectiva en un tant per cent molt elevat. No és així en les femelles, que pot aguditzar el problema.

- En el procés de rehabilitació i aprenentatge de l’animal l’ajudarem amb el tractament de flors de Bach, sempre ha de ser una formula personalitzada per a cada animal i en la majoria dels casos també s’haurà de tractar a l’humà.

                                                                                        Eli. Novembre 2019

EL DOL PER EL TEU GOS I LES FLORS DE BACH

Es difícil acceptar que el nostre gran company, amic incondicional amb el que hem compartit anys de les nostres vides ja no hi és.

Cada mati et despertes i penses en ell, en cada racó de la casa notes la seva presencia, quan surts a passejar tot et recorda a ell, és molt dolorós acceptar que ja no tornarà.

Sentiments de ràbia, frustració, desesperació són els que apareixen quan perds al teu amic, al teu gos, fins i tot pot ser més fort el sentiment que quan perds a algun familiar, tenin en compte que amb ells ho compatim tot, cosa que no passa amb la família, amics...

És per aixó que hi ha una serie d'essències florals que ens ajuden en aquest procés de perdúa.

Star of Beetlehem, per superar el shock
Walnut per adaptar-nos a la nova situació
Sweet Chesnut per l'angoixa que provoca la perdúa
Wild Rose per pujar l'estat d'ánim
Pine per el sentiment de culpa que pot quedar quan s'ha de realitzar eutanàsia

Per tu BRUS, el meu gran company, amic, el meu fill caní, per tots aquests anys que hem compartit.
Sempre seràs el meu nen.

FLORES DE BACH PARA LA DEPRESIÓN

FLORES DE BACH PARA LA DEPRESIÓN

La depresión surge de la represión de impulsos vitales importantes. 

Las flores de Bach pueden ser un gran apoyo para las depresiones, a continuación una lista de flores que son usadas en las emociones y actittudes relacionadas con las depresiones  y algunos mensajes de autoayuda que nos sirven para superar estos momentos.

Mustard (Mostaza): es la flor básica para la melancolía y el desgano sin una razón específica, significativa, para estar deprimidos, como una nube gris que surge sobre nosotros, se sugiere escuchar música suave, instrumental, hacer las cosas que nos dan placer y alegría, analizar qué falta en nuestras vidas.

Sweet Chestnut (Castaño de Indias): es para la angustia existencial aguda, la desesperación después de sucesos graves de la vida, para la falta de salidas, pero sin pensar en salidas violentas. Se recomienda practicar la flexibilidad en nuestras actitudes hacia la vida y todas las cosas, encomendarse a Dios, (rezar), tratar de ver alternativas.  “Cuando mayor  es la Aflicción más cerca se está de Dios”

Cherry Plum (Cerezo): es para el miedo a perder el control o hacer cosas que sabemos están mal, ideas de violencia contra los demàs o nosotros mismos, (debe buscarse ayuda Médica), las recomendaciones generales son : buscar ayuda de la familia, amigos, etc, tratar de ver más salidas a los problemas, apartarse de lo que causa el malestar, meditar, descansar.

Gentian (Genciana), es para el desánimo, las dudas, la falta de confianza en superar los malos momentos, no recuperarnos rápidamente. Se recomienda fuerza de voluntad, y analizar que se debe hacer para resolver las dificultades, ir poco a poco, pero avanzando. Poner a funcionar nuestra creatividad con ideas nuevas y buscar alternativas.

Willow (Sauce): cuando nos ponemos amargados y negativos, con resentimiento, nada sirve, se recomienda recordar que cambiando nuestra actitud mejoran las cosas afuera también, ponerse en el lugar de los demás, pensar que hicieron lo que pudieron, recordar que los acontecimientos negativos más adelante originan o dan paso a cosas positivas , no todo es malo, ni totalmente malo.

Honeysuckle (Madreselva): Es una Flor para la nostalgia y recuerdos excesivos del pasado, se recomienda, para estas emociones iniciar nuevas actividades y averiguar que es lo que añora nuestra alma y dárselo, para enfocarnos en el presente, que es donde único podemos ser felices.

Star of Bethelhem (Estrella de Belén): se usa cuando tenemos alguna pérdida, trauma o circunstancia infelíz, (tambíén podemos usar el Rescue Remedy, que tiene esta flor también), la recomendación en estos casos, es buscar lo positivo que pueda tener la situaciòn (por ejemplo, el apoyo que hemos recibido, las cosas con las que hemos sido afortunados, etc.) , acercarnos progresivamente a lo que tememos, sin causar más trauma por supuesto, (y no inmediatamente), y podemos buscar alimentar bien a nuestro espíritu, (buscar paz interior, relajarse).

Gorse (Aulaga): para cuando sentimos desesperanza, se ha perdido la fé, no queremos luchar, nos podemos ayudar tratando de buscarle un sentido a la vida (una meta nueva, un placer, una relación , la familia,)

Agrimony (Agrimonia): Se oculta la depresión, se niega, se finge que se está bien, se tiene una máscara. Es necesario ser más honesto, sobre todo con nosotros mismos, porque nuestra alma no admite traiciòn de nuestras verdades sin un motivo de importancia, tratar de aceptar que la vida tiene su lado negativo también, conflictos, pérdidas, etc.

Wild Oat (Avena Silvestre):  Cuando no sabemos lo que queremos y nos sentimos insatisfechos, Se sugiere tomar tiempo para saber lo que queremos y basarnos en nuestras propias necesidades e intereses, usar la intuición. Serenarse, meditar. Tomar en cuenta nuestros corazones. 

causas emocionales de la obesidad

CAUSAS EMOCIONALES DE LA OBESIDAD

El peso excesivo representa la necesidad de protección. Buscamos protección de heridas, desaires, crítica, abuso, etc. La obesidad refleja nuestro temor a la vida.
Cuando sentimos que en nuestra vida carecemos de afecto, cuando depositamos nuestro amor o nuestra confianza y nos sentimos traicionados decepcionados o no correspondidos, aparece la obesidad.
Cuando tenemos la sensación de que la vida no nos responde como nosotros quisiéramos, empezamos a sentirnos desprotegidos y eso se refleja en nuestro cuerpo como obesidad, el cuerpo empieza a crear una protección falsa: la grasa.
De cierta forma, y de manera resumida, podemos pensar que la obesidad aparece cuando requerimos ENCONTRAR NUESTRO LUGAR EN EL MUNDO y sentimos que nuestro espacio vital está siendo transgredido y somos incapaces de defender nuestro lugar, nuestro cuerpo reaccionará ante ello, materializando más volumen, como una forma de hacerse presente y visible a quienes nulifican nuestra presencia.
El agua es símbolo de emotividad, cuando esta emotividad se vuelve excesiva, se desborda y nos sentimos heridos por cosas que no deberían lastimarnos, empezamos a acumular líquido en nuestro cuerpo, que de igual manera, se convertirán en kilos de más.
Los continuos estados de depresión, el cansancio, la apatía, el desgano, el desánimo, son también causa de sobrepeso.
La obesidad también tiene relación con la dificultad en las relaciones sociales. Los sentimientos extremos dentro de las relaciones de amor y odio, la emociones mal controladas. El no saber relacionarnos, rechazando a quien nos hace bien y aceptando amistades que nos dañan.
Si queremos adelgazar, será necesario cambiar y transformar nuestra actitud en las relaciones humanas. Analizar en calma todo lo que es inútil o perjudicial, encuentra el gusto por la vida, digiérela, entonces el cuerpo hará su trabajo con facilidad.
Luchar contra la obesidad constituye una pérdida de tiempo y energía. Las dietas no funcionan. En el momento en que dejes de seguirlas, el peso vuelve a aumentar.
La mejor dieta que existe es amarte y aprobarte, confiar en el proceso de la vida y sentirte seguro porque conoces el poder de tu mente. Ponte a dieta de pensamientos negativos y el peso se encargará de si mismo. En relación con el sobrepeso, hay muchas causas que se unen. El encontrar cual es nuestro problema central, nos facilitará el trabajo, ya que podemos ubicarnos a corregir la causa.
Órganos que colaboran al incremento de peso
El sistema digestivo, el riñón y la tiroides. Estos elementos son los responsables de que nuestro cuerpo elija los nutrimentos adecuados para nosotros y deseche todo lo que no se requiere. Si no lo hace de esta manera, nuestro cuerpo se ocupará de almacenar toxinas.
Nuestro órganos son afectados por la manera en la que manejamos nuestras emociones, el buen o mal funcionamiento de los mismos, depende de la forma en que percibimos el mundo y reaccionamos ante las circunstancias.
Cada órgano se vincula con un grupo de emociones o pensamientos específicos, por lo que no resulta difícil saber la forma en que estamos afectando nuestro cuerpo a nivel emocional.

CAUSES EMOCIONALS DE L'OBESITAT

El pes excessiu representa la necessitat de protecció. Busquem protecció de ferides, desaires, crítica, abús, etc L'obesitat reflecteix el nostre temor a la vida.

Quan sentim que en la nostra vida no tenim afecte, quan dipositem el nostre amor o la nostra confiança i ens sentim traïts decebuts o no correspostos, apareix la obesitat.

Quan tenim la sensació que la vida no ens respon com nosaltres voldríem, vam començar a sentir-nos desprotegits i això es reflecteix en el nostre cos com obesitat, el cos comença a crear una protecció falsa: el greix.

De certa forma, i de manera resumida, podem pensar que l'obesitat apareix quan requerim TROBAR EL NOSTRE LLOC AL MÓN i sentim que el nostre espai vital està sent transgredit i som incapaços de defensar el nostre lloc, el nostre cos reaccionarà davant això, materialitzant més volum, com una forma de fer-se present i visible als que nulifican nostra presència.

L'aigua és símbol d'emotivitat, quan aquesta emotivitat es torna excessiva, es desborda i ens sentim ferits per coses que no haurien lastimarnos, vam començar a acumular líquid en el nostre cos, que de la mateixa manera, es convertiran en quilos de més.

Els continus estats de depressió, el cansament, l'apatia, la desgana, el desànim, són també causa de sobrepès.

L'obesitat també té relació amb la dificultat en les relacions socials. Els sentiments extrems dins de les relacions d'amor i odi, les emocions mal controlades. El no saber relacionar, rebutjant a qui ens fa bé i acceptant amistats que ens danyen.

Si volem aprimar, caldrà canviar i transformar la nostra actitud en les relacions humanes. Analitzar en calma tot el que és inútil o perjudicial, troba el gust per la vida, digiérela, llavors el cos farà el seu treball amb facilitat.

Lluitar contra l'obesitat constitueix una pèrdua de temps i energia. Les dietes no funcionen. En el moment en que deixis de seguir-les, el pes torna a augmentar.

La millor dieta que existeix és estimar-te i aprobarte, confiar en el procés de la vida i sentir-te segur perquè coneixes el poder de la teva ment. Posa't a dieta de pensaments negatius i el pes s'encarregarà de si mateix. En relació amb el sobrepès, hi ha moltes causes que s'uneixen. El trobar quin és el nostre problema central, ens facilitarà la feina, ja que podem ubicar a corregir la causa.

Òrgans que col · laboren a l'increment de pes

El sistema digestiu, el ronyó i la tiroide. Aquests elements són els responsables que el nostre cos triï els nodriments adequats per a nosaltres i rebutgi tot el que no es requereix. Si no ho fa d'aquesta manera, el nostre cos s'ocuparà d'emmagatzemar toxines.

El nostre òrgans són afectats per la manera en què fem servir les nostres emocions, el bon o mal funcionament dels mateixos, depèn de la forma en què percebem el món i reaccionem davant les circumstàncies.

Cada òrgan es vincula amb un grup d'emocions o pensaments específics, pel que no resulta difícil saber la forma en què estem afectant el nostre cos a nivell emocional

LA FRUSTRACIÓ

La frustració és una resposta emocional que apareix com a fruit d'un conflicte psicològic davant un fet no gestionat.

La frustració per barrera: la persona es frustra quan hi ha un obstacle que impedeix arribar al seu objectiu.

La frustració per incompatibilitat de dos objectius positius: la frustració apareix quan hi ha la possibilitat d'assolir dos objectius, però aquests són incompatibles entre si.

La frustració per conflicte evitació-evitació: es produeix per una fugida de dues situacions negatives.

La frustració per conflicte aproximació-aproximació: apareix quan una persona es mostra indecisa davant d'una situació que provoca resultats positius i negatius en la mateixa mesura.

Per què apareix?

Els factors que generen la frustració són relatius i poden ser diferents en cada persona, ja que a algunes persones una situació els causarà frustració mentre que a altres aquesta mateixa situació no els generi cap problema. Això és degut a les situacions amb què hem conviscut des de petits, que ens preparen davant d'aquests factors o, per contra, ens tornen més vulnerables davant d'ells.

D'altra banda, els estàndards de vida que ens exigeix ​​la societat o l'entorn que ens envolta poden fer que no aconseguir satisfer un desig suposi una frustració. Pel que algunes persones en certs entorns, ja sigui laborals o dins de certes societats, seran més susceptibles a caure en un estat de frustració, ja que si un individu es desenvolupa en un medi en què la majoria de les persones han aconseguit els seus objectius amb èxit i ell no ho aconsegueix pot ser que experimenti amb gran facilitat una sensació de fracàs, portant com a conseqüència a la frustració.

En les societats industrialitzades el desig per l'èxit és una necessitat en la majoria de les persones, en canvi, en les societats primitives en ser les seves necessitats únicament les primàries és molt més difícil que aquesta caigui en frustració, ja que les exigències són menors.

"El potencial de frustració en general és major en les persones que viuen a les ciutats industrialitzades que aquells que viuen en societats primitives, més senzilles".

En altres ocasions, la frustració és causada per factors existents dins nostre que impedeixen la satisfacció de certs motius. Això a causa de que moltes vegades la frustració es deu a les metes poc realistes, la qual cosa fa que sigui molt difícil assolir; en altres casos, la persona és massa crítica amb ella mateixa, per la qual cosa aconsegueix una meta, però considera que no l'ha aconseguit en la mesura desitjada, el que deriva en un estat de frustració.

Finalment, la frustració pot venir de la mà d'altres persones. Això es pot observar quan tenim la seguretat que estem desenvolviéndonos bé en una activitat o que hem triomfat en l'acompliment d'aquesta, però una altra persona ens diu que no hem fet bé la nostra feina, o que hem fracassat en el nostre desenvolupament, això farà experimentar una sensació de frustració de gran intensitat, i per tant, també serà la forma en què la persona desenvolupi un mecanisme de defensa.

La frustració en la majoria dels casos tendeix a ser acumulativa, per tant una sèrie de situacions frustrants de petita importància poden aconseguir desbalancear la vida d'un individu i que aquest s'arribi a sentir frustrat, tot i que cadascuna d'aquestes, individualment, no li causarien frustració en absolut.

Com ens afecta?

La frustració pot derivar en mecanismes de defensa com ansietat, ràbia, depressió, angoixa, ira o en sentiments i pensaments autodestructius per al subjecte.

Aquestes respostes davant la frustració són en gran mesura un mecanisme reflex, com quan ens llancen un objecte a la cara i instintivament posem les mans per protegir-nos sense pensar o reflexionar què fer davant l'objecte, de la mateixa manera els mecanismes de defensa sorgeixen involuntàriament sense que ens parem atenció.

Els mecanismes de defensa més freqüents són:

Ansietat: davant d'una frustració la persona pot desenvolupar ansietat, la qual pot ser alliberada físicament mitjançant conductes usuals com moure una cama quan estem asseguts, menjar-nos les ungles, mostrar impacients, etcètera.

Racionalització: un dels mecanismes de defensa més comuns és la racionalització. Quan racionalitzem, trobem raons lògiques, però falses, per justificar la nostra conducta, però per a nosaltres són acceptades com a veritables.

Projecció: consisteix en una reacció defensiva mitjançant la qual un individu descarrega la culpa de les seves deficiències, errors i males accions en altres; i atribueix a altres seus impulsos, pensaments i desitjos inacceptables.

Identificació: es dóna quan ens identifiquem amb alguna idea o sentiment i assumim certes característiques de la persona o persones admirades. Quan una persona ens ajuda a tirar endavant, pot ser que copiem les seves conductes o habilitats per ser objecte de la nostra admiració. En imitar massa les característiques de la persona admirada l'individu pot perdre la seva identitat.

Substitució: és l'intent de vèncer un defecte subjectiu que existeix en cert aspecte de l'activitat, sobresortint en un altre. És a dir, que davant la impossibilitat d'arribar a un objectiu en una àrea o activitat, la persona retira els seus esforços per aconseguir complir els seus objectius i el substituirà sobresortint en altres àrees, com és en el cas d'alguns nens que en no poder triomfar a les àrees acadèmiques bàsiques com la matemàtica, llenguatge, etcètera, ho contraresten sobresortint en altres com podrien ser els esports o les arts.

Evasió: la persona en veure frustrada la possibilitat de no arribar a la meta que s'havia proposat, arriba a abandonar la lluita per aconseguir el seu objectiu.

Agressió: ja sigui de forma verbal o física.

Fugida i retirada: una persona en sentir que en un ambient o en una discussió se li ha coartat la seva meta per la qual estava aquí i se sent frustrada prefereix retirar-se davant la impossibilitat d'alliberar la seva frustració mitjançant l'agressió per així evitar el càstig que li podria comportar el respondre de manera agressiva.

La pressió: sorgeix de l'intent d'evitar esdeveniments negatius, en algunes ocasions pot causar més estrès que els esdeveniments mateixos.

He d'anar al psicòleg?

Rotundament, sí. El pacient que pateix una frustració que li estigui repercutint en la seva qualitat de vida ha d'acudir a l'assistència d'un professional, ja que la frustració pot desencadenar problemes psicològics grans.

Consells per superar una frustració

Busca un pla B: quan alguna cosa ens dificulti o ens impedeixi assolir un objectiu que desitgem podem canalitzar el nostre esforç i energia a aconseguir una altra meta. Tenir metes substitutives, és a dir, buscar un pla B, ens ajudarà a superar la frustració.

Reconeix els teus errors: d'aquesta manera podem iniciar un procés mitjançant el qual tractarem de no cometre els mateixos errors del passat, o sabrem com reaccionar davant els fets que ens van impedir arribar a una meta. Hem d'aprendre d'aquelles situacions frustrants del passat i no veure-les com una situació desagradable, sinó com una cosa que ens va deixar una lliçó ia partir d'aquest moment lluitar per evitar que aquesta situació torni a passar.

Queda't amb la part positiva: mitjançant l'experiència creixem i aprenem.

No busquis la perfecció: en general les idees de perfecció i inflexibilitat són contraproduents per curar i superar frustracions.

Fomenta la teva autoestima i pren-te les coses amb calma sense deixar-te portar per pressions externes.